dijous, 23 de desembre de 2010

PEQUEÑOS PARA IR AL COLE

Ale, ja em conteu (em feu comentaris) què opineu de tot açò....

http://deco.alc.upv.es/laserrada2/articulos/ciudad07de14.pdf

7 comentaris:

  1. Doncs jo pense que es cert que fins els 3 anys els nens no estan preparats completament per a entras a l'escola peròm també es cert que es fa necessaria una preparació previa per afrontar els canvis que accedir al centre educatiu comporten. Trobe que les escoletes infantils fan una labor molt important avui en dia i que són molt necessaries per als nens de 0 a 3 anys.

    ResponElimina
  2. Yo pienso también que dependiendo del cariño y del afecto que reciban los niños de pequeños de sus padres, de adultos serán más o menos sociables, pero también creo que es importante escolarizarlos (a partir de los 12 meses) porque aunque haya estudios que digan que los niños menores de 2 años no entienden lo que es jugar juntos ni compartir, yo opino que si que se enseñan a compartir, sobre todo los juguetes, porque en su casa los tienen para ellos solos y no los comparten con nadie. Yo estoy a favor que los peques vayan a las escuelas infantiles porque ya están en contacto con otros nenes, juegan, se divierten, aprenden y sobretodo se prepara para el acceso a la escuela.

    ResponElimina
  3. Doncs, jo pense que sí existeix una gran diferència, com bé remarca a l'article de la sociabilització i la escolarització.Pel que respecta a la sociabilització, el nen/a pot aconseguir-la mitjançant altres institucions com: ludoteques acompanyats amb els pares, biblioteques (avui en dia en moltes ja fan bebeteca, per ex. a Gandia), encontres o seminaris de lactància materna com a Beniarbeig (allí vaig tenir a la meua filla)... Es necessita el contacte proper dels pares, tant per desenvolupar l'olfacte del xiquet/a pel que fa a la relació creada amb la mare i el seu fill/a, a l'hora de prendre el pit, el desenvolupament de la mare al comprendre al seu menut/-da compartint instants únics, seguretat i fermesa d'estar fent-ho bé i no malhumor d'estar estressada per feina de fora de casa al no estar remunerada en aquest país...
    Així es podria tenir tranquilitat, creativitat, imaginació, disponibilitat de franja horària, ganes d'explorar... tot allò que comporta ser mares o pares amb els seus fills que creixen i creixen i mai torna enrere eixe temps tan valuós...
    Cal canviar des de dalt les subvencions, baixes... per poder gaudir i recuperar eixe temps perdut que no s'adonem que així és... d'ahi la necessitat de la societat que hem creat d' incorporar cada vegada més prompte als nostres fillets al món escolaritzat tant obligatori com no.

    CAL LLUITAR PER PODER GAUDIR DE LA NOSTRA PRÒPIA SANG, FER-HO AMB DIGNITAT I PRESTIGI COM ES MEREIX...

    ResponElimina
  4. `L'àmbit més adequat per al desenvolupament dels nens entre 0/3 anys és la família, perquè en aquestes edats els nens necessiten tot l'afecte, emocions, setiments i interesos que aquestos es puguen donar, després ve l'escola.

    Moltes families porten als nens entre 0/3 a les escolestes per motius laborals, ja que vivím en una època que tant pare com mare tenen que eixir al mercat laboral per poder cobrir tots els deutes.

    En els anys 70 l'edat d'escolarització dels nens era cap als 4 anys, una edat, pense, que adequada per integrar al nen en el món educatiu. Però avui en dia és necessari el funcionament d'escoletes infantils, primera perquè els pares treballen, segona perquè estimula el desenvolupament cognitiu dels nens i els ajuda a ser més autònom i tercera perquè ajuda al nen a entrar amb més seguretat cap a una nova etapa, que és, l'escolarització obligatoria.

    ResponElimina
  5. Jo pense que és important que els xiquets de 0 a 3 anys estiguen en la família, però també pense que seria adequat portar als xiquets a les escoletes per familiaritzar-se un poc amb aquest ambit i després anar amb més confiança a l'escola. Per tant, crec que a l'escoleta no es necessari passar tantes hores com passen.

    D'altra banda, pel que fa a l'ecolarització als tres anys, pense que és important, ja que des de menuts han de desenvolupar tots els ambits: socialització, educació, ampliació de coneixements...

    ResponElimina
  6. EL MEU COMENTARI EL VULL PARTIR DES DE LA IDEA DE QUE QUALSEVOL PERSONA APREN DES DE QUE NAIX FINS AL FINAL DE LA SEUA VIDA.
    JO HE ESTUDIAT EL CICLE SUPERIOR D'EDUCACIÓ INFANTIL I, PER TANT, HE REALITZAT LES PRÀCTIQUES A UN ESCOLA INFANTIL. DES DE LA MEUA EXPERIÈNCIA HE DE DIR QUE ES NOTA MOLT L'EVOLUCIÓ COGNITIVA, MOTORA I, SOBRETOT, DEL LLENGUATGE QUE TÉ UN NEN QUAN COMENÇA A ANAR A L'ESCOLA I A RELACIONAR-SE AMB ELS SEUS IGUALS.
    JO NO PUC DIR SI ES BO O NO, CORRECTE O NO, QUE UN NEN AMB MENYS DE 2 ANYS JA VAJA A UN CENTRE EDUCATIU JA QUE PENSE QUE ÉS MOLT IMPORTANT QUE ELS SEUS PRIMERS ANYS DE VIDA ELS PASSE AMB ELS PARES I AMB ELS SEUS FAMILIARS, PERÒ SI CREC QUE A PARTIR DELS 2 ANYS ÉS MOLT IMPORTANT QUE ELS NEN JA VAGEN A L'ESCOLA INFANTIL.

    ResponElimina
  7. respecte al article, jo estic d'acord amb algunes coses i en desacord amb alres.
    al igual que Carla, jo també he fet el cicle formatiu d'educació infantil i és impresionant com es desarrolla un xiquet i la diferència entre un xiquet que ha assistit a l'escoleta i un altre que no al entrar a l'escola als 3 anys. Pero tal vegada, si seria convenient que no assistiren fins al menys complir el primer any de vida, perque també pense que el contacte amb la familia i sobretot amb la mare i el pare es imprescindible per als nens.

    ResponElimina